Manifesto

Les primeres línies del Manifest Comunista resen: “Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.” (Un fantasma recorre europa – el fantasma del comunisme). Potser sonarà còmic que jo, un estudiant de Ciències Polítiques (qui, per qui em conegui, dóna guerra amb el tema molt abans d’estudiar-lo formalment) parafrasegi a Marx i digui això, però un fantasma recórre la meva ment, el fantasma de la indefinició ideològica, el de la saturació mediàtica i el de l’esclerosi procedimental. Per això engego aquest bloc, per a intentar dissipar aquests tres impediments que em priven d’un anàlisi meridià de la realitat i de la consecució de propostes viables per al model de societat que vull. És hora de deixar-me de mitges tintes, d’ambiguïtats i de confusions i per fi, materialitzar la meva visió ideològica de manera ordenada, temàticament (per autors, per moviments o per successos, ja es veurà) o simplement per rampells espontanis (ja ho veuré).Ah si, me’n oblidava! El títol del bloc (Un cubata de Níquel i Coure) se’m va acudir un dia que vaig veure una noia amb un somriure esplèndid i uns ulls molt vius que sacsejava a un got tipus cubata, mig ple de monedes, amb un petit rètol que posava: Caixa de Resistència! La noia estava rere un taulell on es venia literatura revolucionària per a recaptar fons per a una assemblea anarquista que preparava una ocupació, o que donava suport a una ocupació vigent en aquell moment. El fet és que aquella imatge em va captivar, a mode de metàfora de la joventut revolucionària d’aquest país, de l’entramat que formen el que és orgànic i el que és contracultural o de la permanent diatriba dels antisistema contra el sistema, tot i sostenir-lo entre les mans. O potser simplement em va molar la noia. Sigui com sigui, avui inauguro aquest bloc – Un cubata de níquel i coure – per a parlar de tot l’hagut i el per haver en el món de la política (Déu em guardi de ser exhaustiu) i l’inauguro amb una cita del grand seigneur Sans-Culotte Claude Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon (tot i que va renunciar al títol de comte el 1789):

“La edad de Oro del género humano no está detrás de nosotros (como imaginaron los poetas), está delante, está en la perfección del orden social; nuestros padres no lo vieron, nuestros hijos llegarán a él un día: a nosotros corresponde prepararles el camino”
~CNC
Advertisements